diciembre 3, 2021

La tradicio cronista del segles XVI i XVII – Per José Vicente Gómez Bayarri

Per a analisar i estudiar l’historia del Regne de Valencia hem d’acudir, a sovint, a la tradicio cronistica. Les croniques valencianes son fonts d’informacio imprescindibles per a coneixer millor als personages i els transcendentals fets que van succeir en el transcurs del nostre esvindre historic.

Historia-regne-de-valencia
Historia General del Regne de Valencia
Pere A. Beuter

Independentment de les quatre grans croniques migevals del casal de la Corona d’Arago, resulten indispensables els tractats dels extraordinaris cronistes valencians dels segles XVI i XVII, els treballs dels quals, a pesar de les dificultats d’investigacio i publicacio de l’epoca, constituïxen un patrimoni valuosissim, i son fonts essencials per a aprofundir en el nostre passat, dins de les coordenades regnicolas, representant la base fonamental de la tradicio historiografica valenciana.

Podem destacar, entre uns atres historiadors, al retor Pere Antoni Beuter (1490/1495-1555?) que fon catedratic de l’Estudi General-Universitat de Valencia. Va naixer en la ciutat de Valencia i es autor d’obres de contingut religios i historic. Ha passat a l’historia, especificament, per les de caracter historic. Fon el primer cronista que compongue una Historia General del Regne de Valencia. Va escriure una Primera part a l’historia de Valencia, que tracta de les antiquitats d’Espanya i fundacio de Valencia, ab tot lo discurs fins al temps que lo inclit Rei don Jaume Primer la conquista. Cronica editada en Valencia l’any 1538. Traduïda al castella en el titul de la Primera parte de la Crónica general de toda España, «y especialmente del reyno de Valencia. Donde se tratan las cobranzas de estas tierras del poder de los Moros por los ínclitos Reyes de Aragón y condes de Barcelona, y ponese en particular la conquista de la ciudad y Reino de Valencia y de Murcia, con las islas de Mallorca, Menorca, Iviza y las otras».

El segon dels cronistes fon Rafael Martín de Viciana (1502-1582). Naixcut en el si d’una familia d’ilustre llinage, en la vila de Borriana. Autor, entre unes atres obres, de la Chronica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia y de su reino. Obra dividida en quatre parts o llibres. Les tres primeres es publicaren en la ciutat de Valencia, l’any 1564. La quarta i ultima part de la Chronica fon editada en Barcelona, l’any 1566.

Martín de Viciana, contemporani de P. A. Beuter, hague de coneixer les edicions de l’obra d’este. La decisio de Beuter de vertir la seua obra de valencià al castella va poder influir en Viciana per a traduir, tambe, al castella l’obra redactada en valencià.

Independentment de la seua excelent Chronica de Valencia, tractat de caracter eminentment historic, es digne de ressaltar el seu famos opuscul Alabanzas de las lenguas, hebrea, griega, latina, castellana y valenciana. Obra dedicada a l’ilustre senat de l’inclita i coronada ciutat de Valencia. Traduïda i publicada en castella, la hague de compondre en llengua valenciana. Aixi es posa de manifest a l’excusar-se i demanar perdo als jurats de la ciutat de Valencia d’haver-lo fet.

El tercer dels grans cronistes valencians fon Gaspar Juan Escolano (1559-1619). Naixque i va morir en la capital del Regne. Va pertanyer a una familia de prestigi i son pare desempenyorà diverses comeses davant del virrei i d’unes atres autoritats. G. J. Escolano fon un gran erudit, i formà part de l’Academia dels Nocturns. Pero si es conserva la seua memoria es, sobretot, per haver compost, en la colaboracio de J. B. Perales, la documentada obra Décadas de la Historia de la insigne y coronada ciudad y Reino de Valencia, editada entre 1610 i 1611. Consta de dos parts i constituïx un treball classic dins de l’historiografia valenciana.

El quart cronista d’esta epoca es el dominic Francisco Diago (1562-1564-1615). La seua labor com a historiador va a ser guardonada pel mateix monarca Felip III en el nomenament de Cronista General dels regnes d’Arago. La seua obra essencial, en lo referent a l’historiografia valenciana, es Anales del Reino de Valencia (1613). Redactà, tambe, uns atres tractats de caracter historic-religios.

Dels quatre cronistes ressenyats, nomes G.J. Escolano va ostentar el nomenament oficial de cronista de la Ciutat i Regne de Valencia.

Els nostres historiadors registraren archius, escritures publiques, privilegis, codex, iglesies, monuments, per a compondre les seues documentades obres. Tingueren consciencia de la transcendencia de la labor dels cronistes, i van intuir que molts successos historics i glories dels pobles i llinages passarien desapercebuts per als homens si no es cultivava l’Historia. I a aixo es van dedicar afanyosament.

De l`enfocament dels seus tractats, la molta investigacio que contenen, i la serietat documental, es deduïx que son figures senyeres de l’historiografia valenciana. Els elogis que els dedicaren els seus contemporanis i l’amenitat dels relats ens mostren a eximis historiadors que elaboraren un gran llegat historic per als valencians.

Els nostres quatre cronistes professaren un ences amor patri a les coses de la nostra nacionalitat historica, personificades en la seua historia i la seua llengua.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *