septiembre 17, 2021

L’ORIGEN ILERDENSE DE 300 DONES VALENCIANES

Una de les numeroses faules que utilisen els catalans pera engrandir el seu passat fa referencia a trescentes dones portaes de Lleida pera la repoblació de Valencia. En esta llegenda quedaria explicat que el valencià siga més paregut al català occidental que a l’oriental.

Esta llegenda igual que moltes atres (per eixemple l’origen sanguinós de les quatre barres catalanes) cau per si sola només confrontarla en datos científics y objectius. Açò va fer el prestigiós historiador Antonio Ubieto, en el número 23 de la colecció «Temes Valencians«.

Aci exposem de forma resumida el procediment y les conclusions a què aplegà.

La llegenda:

  • La versió més antiga d’esta llegenda la trobem en l’obra del català Pere Tomich composta en la segona mitat del sigle XV, en la que en referència a Jaume I exposa: “e en poc temps pres la ciutat de Valencia e la mes part del Regne; e feu poblar la ciutat, de mil dones e fadrines que lo rey feu venir de Leyda e de Urgell, e a totes dona marit dins la ciutat; e apres tot aço lo dit rey feu fer furs e leys ab que la ciutat e lo regne fossen regits”.
  • Posteriorment Beuter en 1538 la modifique y pasa a Escolano, quedant el número en tres-centes y diversificant l’origen d’elles.
  • Els autors posteriors generalment tornen a fixar l’origen de totes les donzelles en Lleida, lo qual és lògic si tenim en conter que els números donats per Escolano no tenen fundament. Per posar un eixemple, Escolano diu que el municipi de Sarroca aporte 34 donzelles (casaderes y en edat de procrear), quan està provat que ya en 1585 la seua població no havia de passar de 150 habitants.

La població de Lérida en el sigle XIII:

  • El geògraf Idrisi en el sigle XII la definix com “ciutat mitjana” en comparació en atres que considera grans.
  • En 1585 Cock va fer una descripció molt àmplia de Lérida, atribuintli 1.500 veïns. Lo que suposaria uns 7.500 habitants.
  • Ademés Ubieto per mitjà d’un detallat estudi fixa els límits que per entonses tindria Lleida, arribant a la conclusió que en el millor dels casos Lleida tindria una població d’uns 4.000 habitants, lo qual és coherent en les estimacions de Cock.

Número de dones disponibles:

Una vegá obtinguda la població de Lérida en el moment de la Conquista de València per Jaume I, és necessari obtindre el número de dones que estarien en disposició de ser portades. Per a això Ubieto procedix de la manera següent:

  • Presenta una piràmide poblacional, que lògicament no és la de Lérida d’aquella època, pero que servix de referència.
  • Prenent una població de 4.000 habitants, obtenim que hi hauria en Lérida unes 440 dones entre 15 y 25 anys y uns 430 hòmens.

Conclusió:

Fem la combinació que fem, inclús en el cas més extrem, és impossible acceptar que en 1238 hi haguera en Lérida ni mig centenar de dones fadrines disposades a traslladarse a València per a contraure matrimoni.

En tot açò, queda demostrat que aquells que utilisen esta llegenda com base pera argumentar un origen català de Valéncia y de l’idioma valencià, ho fan per dos raons possibles: ignorància supina o tendenciosa manipulació.

 

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *